Lluita veïnal

Es desfà el teixit veïnal i se’n creen de nous. D’això se’n diu gentrificar
(T. P, dona 67 anys)

Es desfà el teixit veïnal i se’n creen de nous. D’això se’n diu gentrificar
(T. P, dona 67 anys)

És una manera de conèixer als teus veïns

T.P, dona 67 anys

(T.P dona 67 anys)

Et sents una mica recolzat per la resta. I que no ets un “bicho raro” sinó que la teva situació és la mateixa que la d’una persona que viu tres carrers més enllà. O potser és la mateixa que la del veí que viu a la teva escala
(R.P, home 64 anys)

Disposar d’una xarxa, d’un suport…Això ha de ser bo per a les persones. Et dóna una mica
d’esperança
(B.B, dona 58 anys)

Crec que per a la nostra salut mental és bo creure en la lluita col·lectiva, voler modifica el que no agrada en benefici de la comunitat. De vegades, no obtenim el resultat que desitgem però te’n vas a dormir tranquil·la, pensant que has fet el que has pogut
(T.P, dona 67 anys)

Els carrers seran sempre nostres
(J.C, home 66 anys)

T.P, dona 67 anys

Volem recuperar l’espai públic. Hem d’ocupar els espais. Tenim dues alternatives: o marxem o ens apropiem del barri
(B.B, dona 58 anys)

Ens fa sentir bé. Estem ocupant un espai que creiem que és nostre
(T.P, dona 67 anys)

Ja n’hi ha un grup de suport “Resistim al Gòtic”. I d’altres com “Ciutat Vella no està en venda”
(B.B, dona 58 anys)

Tenim un veïnat lluitador i intel·ligent. I l’esperança per sempre:”Hope for ever!”
(M.N, dona 43 anys)

Es tracta de la categoria positiva identificada per les persones participants en el projecte.
La lluita veïnal es descriu com un factor protector, una medicina per a les veïnes i veïns del Gòtic. La lluita i l’activisme es perceben com una ajuda per a la salut mental de la població resident. El fet de trobar-se amb iguals, que reivindiquen els mateixos interessos i no sentir-se sol/a, ajuda, fa sentir-se bé i fa crear, de nou, xarxa veïnal. A la vegada, és el recurs amb el qual les persones participants en el projecte assenyalen poder incidir en la seva realitat social.
És la motivació i l’esperança. Allò que les pròpies persones participants identifiquen com a “Resistim al Gòtic”.