Canvis als entorns

Canvis a l'entorn

Problemes de mobilitat i d’ansietat perquè tu estàs passant per aquí (Ferran amb Avinyó) i veus que hi ha camions a la mateixa hora que estan entrant els infants a l’escola. I no s’hi pot passar. Això a mi em crea…em provoca un estrès! I jo crec que per als infants és molt estressant aquest carrer. Com estan els carrers? Perquè estem parlant de salut en un barri que és difícil… Jo crec que afecta a la salut no només física, també mental
(B.B, dona 58 anys)

Totes les nits passen patinets, bicicletes… I les botigues de bicicletes, inunden, inunden i envaeixen l’espai. I espatllen el carrer. I llavors les persones grans cauen. És clar, hi ha el risc de patir caigudes … i entrebancs constants, de la quantitat de gent que hi ha. Perquè a partir de la una, no vegis les Rambles com es posen! I les bicicletes. Jo a això sí que li tinc por. I als patinets aquests també
(M.M, home 72 anys)

Hi ha una ocupació de l’espai públic brutal. No hi ha cap banc per poder asseure’s sense
consumir. És la priorització d’allò privat per damunt d’allò públic. És una manera d’excloure’t. És un aclaparament que t’impedeix, a vegades, sortir de casa
(T.P, dona 67 anys)

Quan vull passar per aquí i no puc i me n’he d’anar per un altre carrer… i surto al carrer
de la Mercè i … Això em fa una ràbia! Haver de dir: “surto al carrer i he de donar voltes”.
Em fa ràbia i no m’agrada passar pel carrer, perquè és horrible!
(T.V, dona 64 anys)

Que el carrer és un lloc de relació, oi?… o sigui la privatització de l’espai públic, fa que sigui, és escàs. Hi ha un excés de turistes que envaeixen bàsicament l’espai que tenim els veïns per estar-hi
(R.P, home 64 anys)

Tinc por que em tirin a terra. Vas caminant, mirant a terra, als costats…I les caigudes i
els atropellaments són el més perillós que hi ha
(A.G, dona 72 anys)

Pels infants és molt estressant perquè tens aquesta sensació… com que tot està damunt teu, no? I és aquesta sensació de vulnerabilitat. Jo suposo que la gent gran, la gent amb mobilitat reduïda i els infants,han de patir moltíssim
(M. N, dona 43 anys)

B.B, dona 58 anys

Ahir, per exemple: potser vaig estar deu minuts per arribar al plaça de la Catedral… T’has d’esperar que passin. I, després, sortir corrent perquè venien uns altres
(E.G, dona 80 anys)

Dins del propi edifici. Has d’anar esquivant perquè hi han deixat el patinet, la brossa….
Tu imagina’t que per la nit has de baixar les escales i et trobes amb tot això. És una invasió de l’espai, i també la inseguretat
(M.P, dona 68 anys)

Aquesta agrupació de fotografies descriu els canvis que la turistificació ha produït: tant a l’entorn físic de barri (espai públic) com en l’entorn privat (comunitats de veïns i veïnes als edificis), segons les persones participants del projecte.

Els canvis en l’entorn físic fan referència, sobretot, a l’ocupació de l’espai públic o a allò que les persones participants han assenyalat com a invasió. Per exemple: la presència de terrasses i usuaris/es ocupant la via pública, les pròpies masses turístiques o l’augment de trànsit rodat de tot tipus de vehicles: cotxes, bicicletes, segways, patinets, maletes de rodes, vehicles de càrrega i descàrrega, entre d’altres.Aquesta sobreocupació de l’espai provoca desperfectes i el deteriorament del paviment públic i del patrimoni del barri.

Quant a la salut i a la qualitat de vida, relaten que l’ocupació de la via pública provoca, sobretot, molèsties en la mobilitat: estrès i anar constantment amb presses, sortejar carrers ocupats i obstacles en la via pública per poder-se desplaçar, canvis d’itineraris per poder arribar al destí final, etc. A més, també s’assenyala el risc de patir accidents (atropellaments, cops, etc.) i caigudes degut a les esquerdes del paviment i a la presència d’obstacles i desfetes al terra.

T.P, dona 67 anys

L’incivisme és un altre aspecte identificat en aquesta categoria, lligat a l’oci i, especialment, a l’oci nocturn. Aquestes conductes provoquen l’augment de desfetes a la via (brosses i tot tipus de residus) a més de soroll i molèsties en la vida quotidiana de les veïnes i veïns. També es percep inseguretat .
D’altra banda, l’increment de les pernoctacions en edificis on conviu veïnat amb turistes també provoca molèsties relacionades amb l’ocupació de l’espai privat: presència de maletes, patinets, residus a l’interior dels edificis, desperfectes en la comunitat, etc. A més del risc de caigudes, l’ocupació de l’espai privat a les comunitats de també comporta por i inseguretat, induint a alguns/es participants a canviar d’hàbits.