La pèrdua d’identitat

La pèrdua d'identitat
“Sentir-te que la turista ets tu perquè ja t’han tret el barri. Et sents estranya al teu propi carrer”
(M.C, dona 64 anys)

“Sentir-te que la turista ets tu perquè ja t’han tret el barri. Et sents estranya al teu propi carrer”*
(M.C, dona 64 anys)

*Sobre aquesta aportació la participant M. Navarro, 43 años fa la següent esmena: “No avalo la idea de que Yellow Bakery sea motor de pérdida de identidad, sinó un comercio de proximidad llevado por vecinos del barrio implicados en la vida de la comunidad.”

“Em sento que visc a l’escenografia d’algú que està molt boig”
(M.N, dona 43 anys)

“És una cosa emocional que et trenca per dintre. Trenca perquè estàs en un barri que coneixes des de fa temps i per tant, hi tens un arrelament. I aquest arrelament, l’entorn, te l’han arrencat”
(M.C, dona 64 anys)

“Jo m’estresso i tinc ganes de marxar d’aquell carrer, per sortir d’enmig de la jungla.
Entre aquestes botigues per a turistes i després el carrers que han canviat tota la seva fisonomia…com a veïna et sents que estàs fora”
(R.B, dona 71 anys)

“Quan surts al carrer et sents desarrelat perquè el que trobes és la indiferència. Això també
ens dóna inseguretat emocional”
(T.P, dona 64 anys)

M.N, dona 43 anys

“Ets un figurant dins d’un parc temàtic on interessa la teva cultura, però sense tu”
(M.N, dona 43 anys)

Aquest barri als anys 60’ estava totalment deixat i d’això va ressorgir. I ara el deixarem perdre un altre cop. Estem perdent una identitat. Mirem què hem fet amb aquesta ciutat i organitzem aquest turisme.”
(M.C, dona 64 anys)

Tingueu en compte que el barri nostre serà un parc temàtic, un barri de “postureo”
(A.G, dona 72 anys)

No veiem aquestes coses… Hi estem tan acostumats… I tenim una consciència selectiva. Ho incorporem a la vida com una cosa normalitzada. Em sembla un escàndol!. Com hem perdut el sentit!. Com hem perdut l’actitud de mirar a l’altre
(E.A, dona 58 anys)

La pèrdua d’identitat que descriuen les persones participants del projecte al·ludeix al sentiment de desarrelament i de desvinculació personal amb l’entorn. Es tracta d’un desplaçament simbòlic o emocional. El barri Gòtic té un significat i és posseïdor de sentiments pel seu veïnat que sent que ha estat desplaçat en el seu propi entorn. Malgrat continuar vivint al barri, les veïnes i veïns creuen haver perdut el seu espai i gairebé no es reconeixen en el seu barri. Per tant, el barri deixa de ser un espai quotidià pels veïns/es per ser un espai funcional orientat al consum o a l’oci, entre d’altres aspectes, essent amable cap al turista però hostil cap al veí/na.

Aquesta pèrdua d’identitat, o desvinculació personal amb el barri, es viu com una agressió i
amb impotència en veure com aquest s’ha convertit en un “aparador”. D’altres sentiments que aquesta categoria recull són: la desafecció, l’enuig i la ràbia. Les pròpies persones participant ho identifiquen com a inseguretat emocional, entesa com viure en un estat de quasi d’alienació degut al deteriorament de l’entorn i a la indiferència davant d’allò que els rodeja, sigui el veïnat o la pobresa, cada cop més present al barri. Si el deteriorament de la xarxa social és un desteixit social, la pèrdua d’identitat es viu com un desteixit emocional. Novament, les persones participants en el projecte declaren sentir-se “trencades”.
En relació amb la qualitat de vida, a més de la inseguretat emocional, les persones participants han identificat: estrès, ansietat, aclaparament i, novament, ràbia, tristesa i impotència.